PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

Per Manuel Siurana Roglán.
Aquest article ha estat publicat al número 55 a la revista del Grup Tècnic de la Associació professional de Conservadors i Restauradors de Catalunya. (Octubre, 2006)

Bases històriques
Al parlar de patrimoni mos referim al conjunt de béns que algú, individualment o col·lectivament, ha adquirit per herència i gratuïtament dels seus avantpassats. Dins d'aquests béns s'inclouen los immobles i més concretament los edificis. Quan lo receptor de la donació és un col·lectiu humà innominat, local, nacional o mundial i lo patrimonialitzat és una obra arquitectònica, mos trobem davant un Bé d'Interès Cultural.
La Humanitat no sempre ha comprès, i fins i tot avui dia a vegades no comprèn, lo valor social o col·lectiu del Patrimoni. De fet, va ser durant lo segle XVIII, amb la Il·lustració, quan va sorgir per primera vegada la idea del patrimoni com conjunt de béns que són propietat de tota la societat i que per això ha de ser l'Estat qui intervingue assegurant la seua conservació. És a dir, se fixen les bases perquè, ja al segle XIX, amb lo triomf de la ideologia liberal-burgesa, se considero lo patrimoni com Bé Cultural de l'Estat i de tots los ciutadans.
Lo segle XIX espanyol, amb les seues convulsions, se va caracteritzar per un buit legislatiu en defensa del Patrimoni. Però, des de 1918 la Direcció General de Belles Arts, depenent del Ministeri d'Instrucció Pública, va assumir les funcions de salvaguarda del Patrimoni Històric Artístic. Funcions que després de la Guerra Civil va exercir la Direcció General de Belles Arts, depenent ara del Ministeri d'Educació Nacional i, a partir de 1974, la Direcció General de Patrimoni Artístic i Cultural, que, després de la segregació del Ministeri de Cultura en 1977, va quedar sota la seua jurisdicció.
A partir de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó en 1982, se va legalitzar la transferència de la protecció del Patrimoni Cultural a la Comunitat Autònoma que, en aplicació de les seues funcions, se va organitzar en comarques, a les quals ha anat transferint diverses actuacions com “la conservació, millora i protecció dels recursos turístics del seu àmbit”, “l'emissió d'informes vinculants per a l'aprovació de la planificació territorial o urbanística que afecta als béns inclosos en lo Catàleg de Patrimoni Cultural Aragonès que se trobon al seu territori” i “la col·laboració amb los municipis en la redacció dels plans especials de protecció dels Conjunts d'Interès Cultural que se declaron”; reservant-se lo govern autonòmic “l'autorització d'obres en los Béns Catalogats del Patrimoni Cultural Aragonés i los seus entorns”. O sigui, l'Estat, des de tots los seus àmbits territorials: municipi, comarca, província, comunitat autònoma i govern central, garanteix o ha de garantir la protecció dels Béns Patrimonials.

Lo patrimoni de l'Església
Dins dels Béns Patrimonials Culturals s'inclouen los immobles i les obres d'art propietat de l'Església Catòlica, ja que tenen una doble dimensió: la religiosa i la estrictament cultural, ja que aquestes obres d'art, havent sorgit de la fe, han arribat a tal rellevància que formen part del Patrimoni Cultural del conjunt de la societat. Per lo qual, en aquest cas, no cap incidir bàsicament en la qüestió de la propietat, ja que sobre la base de la seua consideració propera a béns públics, ha de ser l'Estat qui, des dels seus diversos àmbits, exerceixi lo control i la protecció sobre ells. I lo mateix ocorreria amb lo Patrimoni Cultural de propietat particular, en lo qual ha de prevaler la seua funció social.
En aquest sentit, la iniciativa social protagonitzada per REPAVALDE va impulsar la recuperació d'un element patrimonial de primer ordre com és lo tram derruït de l'església de Santa Maria la Major, propietat de l'Església Catòlica, situada en Vall-de-roures i per extensió en la Comunitat Autònoma d'Aragó. Per això les parts implicades (lo propietari del Bé i los estaments de l'Estat), amb la col·laboració d'una Caixa d'Estalvis amb seu a Aragó (generadora de recursos financers que han de revertir en lo territori a través de la seua Obra Social) acaben de signar un Conveni de Col·laboració per a la recuperació de l'església parroquial de Vall-de-roures. Exemple modèlic d'actuació que hem d’aplaudir, ja que en ell s'estableix lo respecte de l'ús preferent del temple per als actes litúrgics i religiosos, i la utilització del mateix, d'acord amb la seua naturalesa i finalitats, pels seus legítims titulars. Però també se garanteix la visita, coneixement i contemplació d'aquest bé de la forma més àmplia possible. Assenyalant-se en suma, la seua primordial naturalesa religiosa sense desconèixer la seua dimensió social.

PGOU i Patrimoni
Simultàniament en aquests últims mesos s'està procedint a la redacció i aprovació de diversos Plans Generals d'Ordenació Urbana en molts pobles del Baix Aragó Històric, sent bàsicament los Ajuntaments qui han de determinar l'abast de les intervencions, encara que amb algunes limitacions que vénen determinades per les lleis, com la llei de la DGA 3/1999, de 10 de març, en la qual s'establia que els béns més rellevants del Patrimoni Cultural Aragonès serien declarats BIC, afegint textualment que “los conjunts històrics se defineixen com l'agrupació ‘contínua o dispersa de béns immobles, que és representativa de l'evolució d'una comunitat humana per ser testimoniatge de la seua cultura o de la seua història’, que se constituïx en una unitat coherent i delimitable amb entitat pròpia, encara que cada element per separat no tingue valors rellevants”, agregant en l'article 16 “que la declaració d'un Conjunt d'Interès Cultural podrà afectar a l'entorn d'aquest… en atenció a la incidència que qualsevol alteració d'aquest entorn pugue tindre en los valors propis del Conjunt o en la seua contemplació”. És per això exigible als poders públics la vigilància i protecció dels edificis i conjunts urbanístics de valor social i perdurable en lo temps, per damunt dels interessos particulars i/o conjunturals d'un moment històric. Segur que no podem esperar menys de la sensibilitat dels nostres dirigents i de l'acció dels grups d'iniciativa social.